La intervenció proposada desitjava evitar que el nou edifici s’apreciés com una nova peça unida a l’edifici existent. Així doncs, es va projectar un edifici que s'adherís a l’existent, donant la impressió que tots dos formaven un sol edifici, creant un element volumètric més complexe. L'estratègia per a aconseguir-ho va ser la de seguir completant l’actual edifici existent amb una nova serie volums de forma regular que composessin, a mode de joc de construcció, gegantesques formes geomètriques del doctor Froebel.

L’edifici no disposava d’un espai o nucli de comunicació que articulés amb claredat la relació entre totes les plantes. És per aquest motiu que es va crear un gran vestíbul vertical que unifiqués totes les plantes de l’edifici, des de la planta baixa fins a la planta superior, mitjançant una nova escala que actués com a element escultòric i orientador, servint com a punt de referència.

La proposta de la façana indica amb claredat el nou accés a l’edifici i li atorga una imatge de representativitat. La façana actua al mateix temps com element que aprofita ses fonts d'energies naturals, mitjançant un sistema de mur cortina.